El passat divendres 28 d’abril, com és tradicional, a les 10h a la capella del Sant Crist tingué lloc l’ofrena floral i a les 11h la Missa Solemne i renovació del Vot de Poble al Sant Crist de Piera. Enguany s’escau la celebració dels 50 anys de la missa del Sant Crist composta pel mestre Josep Mata i Balart i cantada pel cor parroquial i retransmesa en directe per Ràdio Piera. S’escaigué que el mestre Josep Mata i Balart acompanyà amb harmonium la música i el fill mestre Josep Mata Grífol dirigí el cor parroquial celebrant aquesta efemèride.
L’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives va presidir la Festa del Sant Crist de Piera acompanyat pel Rector-Degà de la Parròquia de Santa Maria de Piera, Mn. Ramon M. Bosch Vendrell; del vicari parroquial Mn. Jordi Tres Bosch; i dels diaques col·laboradors de la Parròquia Mn. Francesc Xavier Escolà i Mn. Pere Pujol. També concelebraren el Delegat episcopal de Càritas diocesana de Sant Feliu de Llobregat, Mn. Antoni Roca i el Vicari episcopal del Bisbat de Terrassa, Mn. Fidel Catalan amb molt altres preveres vinculats a la vida de Piera. A l’Eucaristia hi participaren una gran quantitats de fidels encapçalats per l’Il·lm. Sr. Alcalde de Piera, Sr. Jordi Madrid Roca.
A l’inici l’Arquebisbe participà en l’ofrena dels Falcons de Piera que celebraven els 20 anys de la seva creació. A la seva homilia l’Arquebisbe Joan-Enric animà els fidels a fixar la seva mirada en Crist Jesús crucificat, que per Pasqua contemplem ressuscitat, però que sempre porta les llagues de la crucifixió per recordar-nos que ha arribat a la Victòria després de passar pel sofriment i per la mort. Mons. Vives animà ells pierencs a superar una primera mirada superficial de la Imatge del Sant Crist, on hi trobem un home desfet pel dolor i no “agradable” de veure, però que esdevé per la fe el Rei Crucificat, el veritablement home i Déu, que ens ensenya amb la seva mort que la vertadera humanitat és basa en el donar-se, regalar-se per amor a Déu i als germans seguint les mateixes paraules de Jesús “Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà” (Lc 9,23-26). L’Arquebisbe Vives recordà com per els romans la creu era el màxim signe de patiment i de càstig i, en canvi, pels cristians, és el màxim signe de la nova Vida que Jesús Ressuscitat ens porta. Una creu que hem d’estimar com a signe de fe i d’humanitat lliurada i entregada per Amor que ens fa aspirar a ser millors persones i ens agermana a tots. I posà com a referent de la festa la “generositat” tant de Déu, que ens dóna el seu Fill estimat, com de Crist que és generós fins a l’extrem, i nosaltres que podem aprendre dels seus sofriments la generositat crucificada envers els germans, envers tots els homes.
L’Arquebisbe d’Urgell també féu memòria a les seves paraules de la festa litúrgica de la Mare de Déu de Montserrat, que havia tingut lloc just el dia abans, i com enguany es commemoraven els 70 anys de la construcció del setial de la Mare de Déu de Montserrat, que fou bastit gràcies a la generositat de molts catalans que després de la guerra civil van posar-se sota la protecció maternal de Santa Maria de Montserrat, Patrona de Catalunya, per demanar i bastir la reconciliació, la pau i la unitat entre els germans que desgraciadament s’havien fet mal i dividit en una guerra fraticida. I també va voler pregar pel viatge que el Papa Francesc havia iniciat aquell mateix dia al país d’Egipte, d’àmplia majoria musulmana, per tal d’encoratjar els cristians de l’Església Copta, que viuen la persecució a causa de la seva fe en el Senyor Jesús.
Al final de la Missa l’Il·lm. Sr. Alcalde, en nom de tots els pierencs, demanà renovar el Vot de Poble al Sant Crist, que fou renovat amb fe i unció per tots els fidels. A continuació es cantaren els goigs a llaor del Sant Crist de Piera, amb lletra de Mn. Josep Paradeda i música de Mn. Pere Grau: Rei crucificat vostra mort és vida: quan els pobles ploren Vós els consolau, Vós obriu els braços i la pluja cau i somriu en flors la terra agraïda.
